És bastant comú veure com equips tècnics o personal de contractació substitueix directamentSSLambCSL, o viceversa, per ajustar els costos de les matèries primeres. Sobre el paper, l'estearoil-2-lactilat de sodi (E481) i l'estearoil-2-lactilat de calci (E482) s'assemblen gairebé; pertanyen a la mateixa família química i porten codis E estretament relacionats per a aplicacions de fleca. El que sovint es passa per alt, però, és com el contingut mineral de l'aigua de procés canvia el seu rendiment pràctic a les línies de producció.
Moltes proves de laboratori pilot ofereixen resultats acceptables, però els problemes apareixen un cop augmenta la producció. A les plantes que utilitzen aigua dura rica en ions de calci, el CSL tendeix a enfortir excessivament el gluten, limitant la capacitat de retenció de gas i produint pans més petits. SSL, per contra, té dificultats per construir una massa suficient quan s'executa amb aigua suau i baixa en minerals. Aquestes variables del món real rarament es capturen a les descripcions bàsiques del full de dades.
Simplement fer coincidir la dosi d'addició no compensarà aquests buits. Fins i tot els canvis menors en el pH de la massa amplifiquen les diferències funcionals entre els dos emulsionants. Per a les fleques comercials, la substitució creuada cega comporta riscos tangibles: alçada inconsistent del pa, gra desigual de molla i rendiment de fermentació inestable. Qualsevol canvi entre l'E481 i l'E482 requereix proves pràctiques de la planta en lloc d'un ajust de formulació només amb paper.

